diumenge, 28 de maig del 2017

FERRAN LATORRE, 14 VUIT MILS

Cantoni, 28 de Maig de 2017


Aquests dies estan plens de noticies als Himalaies, estem a plena temporada d’ascensions i a més a més hi tenim dos alpinistes de casa nostra i d’estils ben diferents duent a terme els seus objectius, el Kilian Jornet hores d’ara ja ho ha acomplert, una ascensió a l’Everest per la banda Nord des de el camp base en 26 hores i al cap de sis dies un altre vagada des de el camp base avançat en 17 hores, totes dues vegades sense oxigen, sense cordes fixes, sense portadors, en definitiva un fóra de sèrie increïble.
Per altre banda en Ferran Latorre, un alpinista a l’estil clàssic ha aconseguit el seu últim vuit mil, per tan ja els te tots 14, amb 46 anys ha estat el primer català en assolir-los tots, a base de treball i anys, pensem que va anar per primera vegada a l’Himàlaia l’any 1992 amb només 21 anys.
Va anar participant en expedicions, sobretot amb el programa de TVE, “al filo de lo impossible” i aquesta va ser la cronologia dels seus 14 vuit mils:

1. Annapurna (8.091 m) – 29 abril de 1999
2. Shisha Pangma (8013 m) – 4 octubre de 2005
3. Broad Peak (8.051 m) – 12 juliol de 2007
4. Dhaulagiri (8.167 m) – 1 maig de 2008
5.Manaslu (8.156 m) – 5 octubre de 2008
6. Kangchenjunga (8.586 m) – 18 maig de 2009
7. Gasherbrum II (8.035m) – 31 juliol de 2012


8. Lhotse (8.516 m) – 22 maig de 2013
9. Cho Oyu (8.201m) – 26 septembre de 2013
10.K2 (8.611 m) – 26 de juliol de 2014
11.Gasherbrum I (8080 m) – 24 de juliol de 2015
12.Makalu (8.481 m) – 23 de maig de 2016
13. Nanga Parbat (8.126 m) – 25 de juliol de 2016
14. L’Everest (8.848 m) – 27 de maig de 2017


Ja ho veieu 18 anys de treball incansable amb milions d’aventures per explicar, renuncies a fer cim per poder ajudar a altres alpinistes en series dificultats, demostrant tenir un esperit solidari increïble. Set intents a l’Everest fins a tancar l’ascensió ahir mateix. Moltes felicitats al Ferran i a tot l’equip que l’ha acompanyat durant aquests anys. 

dimarts, 23 de maig del 2017

KILIAN JORNET

Cantonigròs, 23 de Maig de 2017

El Kilian Jornet
En Kilian en acció
En el seu projecte  “Summits of My Life”, en Kilian Jornet (29 anys) ha pujat l’Everest, sol, sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes, sense portadors, en 26 hores, tornant al camp base avançat en 38 hores, indubtablement és un fenomen de la natura i te tot el meu respecte i admiració.

Cal tenir present que ha sortit de 5.100 m. d’alçada i ha pujat fins als 8.848 m. de l’Everest, total 3.748 m de desnivell a gran alçada, amb tot el que implica avançar sense oxigen, tot una gesta digna d’admirar.

Però a mi em segueix creant dubtes la necessitat d’aquest nivell de competició a la muntanya, ja us en vaig parlar en un article d’aquest blog anomenat “córrer a la muntanya ??”, potser estic antiquat, potser no tinc visió de futur, però em fa por que s’assumeixen riscos absolutament innecessaris, veure’l corrent per segons quines crestes em fa patir de mala manera, ell és un fenomen, però per mimetisme també volen fer-ho gent que no tenen el seu nivell ni la seva excepcionalitat.

Em sap greu però jo entenc la muntanya de una altre manera, sense rellotges ni cronòmetres, gaudint de la natura i del que veig a cada racó per on passo, val a dir que jo mai he tingut les seves condicions físiques, ni tampoc la tècnica per fer segons què, i en soc ben conscient, sempre dic que no cal sobrepassar els nostres límits.

Uelki Steck
Tot i les mesures de seguretat hi hauran accidents a la muntanya que ens deixaran orfes de grans alpinistes, com ara l’Ueli Steck, que va morir el passat 30 d’Abril al Nupse, és el que te aquest esport, sobretot en la seva variant d’alta dificultat i de grans alçades.


Jo seguiré trescant per camins poc complicats i si son més complicats m’agafaré amb ungles i dents, aniré tan poc a poc com calgui i assumiré els mínims riscos possibles, que voleu que us digui, m’ho miro d'una altra manera.

Jo ben lligat i anar fent !!!