diumenge, 8 de febrer del 2015

LA GRAVOLOSA, UN BOSC D'ENTS



Cantoni, 7 de Febrer de 2015

Als peus de un Ents
En el Senyor dels anells hi ha uns personatges fantàstics, son pastors d’arbres i s’anomenen Ents, si heu llegit o vist el Senyor dels anells els recordareu segur, avui amb la Quima hem anat a un bosc d’Ents, el bosc de la Gravolosa. Es una caminadeta per fer amb la família, curteta i sense dificultats, però de una espectacularitat genial.

Punt de partida
Us explicaré com anar-hi, agafeu la C-37, l’Eix Vic-Olot i preneu la sortida de Sant Andreu de la Vola, preneu la carretera BV-5224 en direcció al Coll de Barcons, poc després del km 23, a ma dreta veureu un trencant que diu “EL MOLI DE BARCONS”, deixeu el cotxe allà on pugueu i comenceu a caminar per aquest camí, normalment barrat amb una cadena, just sota el rètol del molí n’hi ha un altre de fusta que dona la direcció cap a la Gravolosa. El camí és fàcil i ben evident, marxeu en direcció SE, passeu un torrent i seguiu ara en direcció Sud, deixeu sempre la riera a la vostra dreta.
Hi ha marques grogues una mica esborrades, però el camí és tan evident que no us podeu pas perdre, fareu un collet ens uns 10 minuts desde el cotxe, ara aneu baixant fins que trobeu un trencant de camins, un va a la vostra dreta, l’altre a l’esquerra, aquí es l’únic lloc on cal vigilar, no en teniu d’agafar cap, hi ha un sender que està marcat amb una fita, ara el camí es un bonic sender que va en clara direcció Est. (15 minuts desde el cotxe).


L’aneu seguint fins que trobeu una tanca pel bestiar, just després un encreuaments de senders, a la vostra dreta cap a Sant Nazari, a la vostra esquerra cap a la Gravolosa. Hi ha un rètol que indica cap a Sant Nazari. (25 minuts desde el cotxe).

Entrant a la Gravolosa
 


Ara anem en direcció Nord i en 10 minutets més ja som al cor de la Gravolosa, quedareu encantats faigs immensos i centenaris us deixaran bocabadats, passegeu per tota la zona i gaudiu de l’entorn. Haureu fet una caminadeta de poc més de mitja hora, amb un final espectacular.
Abraçar arbres de més de 300 anys i 40 metres d’alt cura el cos i la ment, feu-ho, guardeu silenci i respecteu la natura, sentir-vos amb harmonia amb ella es el mínim que podem fer pel nostre bonic planeta.

 
Energia bona i sana !!!
Farem la tornada pel mateix camí i cap a dinar, que més voleu !!!    

   

diumenge, 1 de febrer del 2015

QUI PERD ELS ORÍGENS, PERD LA IDENTITAT



Gurb, 1 de Febrer de 2015


He tingut la sort de tenir uns pares que ens han educat en el respecte i coneixement dels nostres orígens, el pare va morir jove i fa molts anys, però la mare gaudeix de una llarga vida, es una dona intel·ligent i sàvia, a més te una memòria prodigiosa als seus 93 anys. Sempre ha sigut molt inquieta i no ha parat de fer recerca dels nostres avant-passats, aquesta curiositat ens l’ha anat encomanant a nosaltres i a mi m’ha agradat sempre escoltar-la, encara ara fem jornades de treball amb ella i jo vaig fent digitalment un arbre de la família, el més bonic, però, és la quantitat de fotografies magnífiques que té i que jo vaig digitalitzant amb paciència i recollint la informació ingent que ella té.

La segona noia dreta per l'esquerra és la meva àvia Carme (18 anys), la seguent la meva besàvia Joaquima (35 anys), el següent el meu besavi Antonio (37 anys), era director de una fabrica de filatures molt important, asseguts els meus rebesavis Pere, que era mestre d'obres (63 anys) i Francesca (64 anys). La foto està feta a Can Planas de Ripoll el 20 d'Abril de 1912, dia de Pasqua. Aquesta es la branca de la Mare.
Jo crec que això no s’ha d’oblidar mai i encara que no tingueu molta informació dels vostres avant-passats sempre sou a temps a començar a apuntar tot el que recordeu, si més no pels vostres descendents serà important, ja sabeu allò de “qui perd els orígens, perd la identitat”, animeu-vos a fer memòria als vostres antics.


Els meus avis paterns, Sebastià i Eulàlia


El meu Rebesavi Sebastià, va nèixer el 1818

 Ja veieu que no tot és fer esforç físic, la ment també s’ha de treballar i exercitar, la mare sempre diu que mentre l’exercita te més facilitat de no perdre-la, jo per si de cas procuro fer-ho, a veure si allargo com ella !!

Aquest menut sóc jo quan vaig començar a fer atletisme, ens entrenava el meu tiet Pep