dissabte, 25 d’agost del 2012

PICA D'ESTATS (3.143 m.)

25 d'Agost de 2012

La Pica desde el Pic de Salòria
La Pica d'Estats de 3.143 m. és el cim més alt de Catalunya (CIMS AUTONÒMICS) i per això te un especial interés per tots els catalans, però la seva bellessa i la seva bonica pujada us robarà el cor.
Per mi va ser un cim complicat de pujar, vaig fer diversos intents fins que al final la vaig poder pujar, la primera vegada hi vaig anar sol, era l'any 1980 i per aquell temps m'agradava molt d'anar sol a fer muntanya, al refugi vaig trobar a uns xicots de Barcelona, sense gaire experiència i poca forma física amb els que vàrem decidir pujar junts, al final van fer figa i em vaig quedar sense Pica, hi vàrem tornar poc temps després amb els mateixos companys i ens va nevar, total sense Pica altre cop.

1980, primer intent
1980, primer intent
1980, segón intent.
Llavors vaig decidir que la faría a l'hivern, i ho vaig tornar a intentar el 1981 amb uns companys de feina, però ens va nevar tota la nit i la neu tova només ens va permetre fer un passeig fins la Pica Roja, sobre mateix del refugi, un altre cop sense Pica i ja era la tercera.

En Rafel, el Joan, jo mateix i en Ruiz. 
Fent un passeig .....
.... bonic, bonic !!
1982, tornem-hi, a l'hivern, jo marrà. Per aquell temps això del Meteo era una mica arcaïc i les previsions metereològiques no es trobaven facilment, la veritat és que tampoc ens hi fixavem tan i marxavem a l'aventura, amb dos collons !!.
Total que aquella nit si que va nevar de veritat, tan que si ens descuidem deixem el 4L allà fins la primavera, però vàrem començar a desenterrar el cotxe amb el piolet i a donar-nos ànims i així, poc a poc el vàrem baixar fins a Àreu. Un altre fallada i n'eren quatre.

El Joan Tordera, jo i el Jordi Torras. 
Vinga neu ....
..... i neu ....
... amb paciència i a cops de piolet ....
.... vàrem arrivar a Àreu !!
Aqui vaig dir prou i vaig decidir assegurar el tret, el pujaria l'estiu. El 1984 i al cinquè intent vaig pujar la Pica d'estats amb el meu amic Joan Tordera, per això sempre us he dit que la muntanya és un esport de paciència, paciència per esperar l'oportunitat bona per fer cim, sense arriscar-hi la pell i paciència per fer cim, a vegades es tarden moltes hores, hores que s'han de pendre amb paciència, gaudint del que esteu fent.

Per pujar la Pica d'Estats cal anar fins a Llavorsí per la C-13, alla agafar el trencant que hi ha a ma dreta que va cap a la Ribera de Cardós i la Vall Ferrera, a uns 4 km trovareu una rotonda, a l'esquerra cap a la Vall de Cardós, a la dreta cap a la Vall ferrera, vosaltres a la dreta fins a Àreu, 13,5 km desde la rotonda, just passat el poble, seguint el riu aigues amunt surt una pista fins al plà de Bouet, a uns 11 km de Àreu, allà deixeu el cotxe.

Passeu el riu (Noguera de la Vall Ferrera) per un pont de fusta i de dret al Nord en 15 minuts sereu al Refugi de la Vall Ferrera (1.940 m.), es un petit i acollidor refugi (60 plaçes), construit el 1.935, propietat de la FEEC i que es va construir amb una subscripció popular entre els excursionistes de Catalunya. Actualment està guardat pel Juan Manuel Arroyo. La Pica es un cim molt concorregut, per això si voleu fer nit al refugi truqueu per fer reserva, us hi posso l'enllaç a la web del refugi, allà hi trobareu tota l'informació necessaria. 


S'ha parlat de fer un nou refugi, més gran i més amunt, ja que desde l'actual hi ha 1.203 m. de desnivell fins el cim, però que voleu que us digui, potser nou i més gran si que el faria, però més amunt, no se pas.
El cas es que sortim del refugi, sempre en direcció Nord, el cami puja de dret amunt, tot fent esses fins a un indicador (30 minuts), que ens envia cap el barranc de Sotllo, en direcció Oest, després del collet de Sotllo i prop de un salt d'aigua passem a la banda dreta del torrent i ja el deixarem sempre a la nostre esquerra, pujem pel barranc de Sotllo fins arrivar a l'estany de Sotllo (2.352 m.), en 2:30 - 3:00 h. El deixem a la nostra dreta i seguim fins l'Estany d'Estats (2.471 m.), en 15 - 20 minuts., total desde el refugi portarem 3:00 - 3:30 h. Desde l'estany veiem la ruta fins el coll i la Pica imponent a sobre nostre.

Estany d'Estats i la Pica. (1.987)
Ruta fins el coll de Sotllo (1.987)
Als peus de la Pica (1.984)
Pujant cap el coll de Sotllo. (1.984)
Deixem l'Estany d'Estats a la nostra dreta i amunt cap el coll, la ruta és clara i evident, sense dificultats, però amb una forta pendent, en poc menys de una horeta serem al coll, portarem 3:45 - 4:30 h. desde el refugi.
Ara tenim dues opcions, la més fàcil, anar per la banda francesa, passant per la vertent nord de la Pica, flanquejant les congestes de neu que hi sol haver i anar en direcció est fins el coll de Riufret, als peus del Montcalm al Nord i la Pica al Sud, només ens caldrà enfilar-nos fins la Pica. (4 - 5 hores en total).
Jo us proposo agafar la cresta que surt del coll, en una fàcil grimpada que ens portarà fins el Pic Verdaguer (3.131 m.), cal baixar una mena de collet, en pocs metres i ja pujar a la Pica d'Estats (3.143 m.), aquesta ruta és més curteta, pero la cresta és aèrea i una mica engrunada, sobretot en un corredor que hi ha abans d'arrivar al Verdaguer.

Agafant la cresta fins el cim (1.987) 
L'Enric i el meu germà Miquel a plena cresta.
Corredor una mica engrunat, just abans del Verdaguer.
Un cop al cim a gaudir de les vistes i del plaer d'haver fet cim, ja portem dos 3000's de una tacada i ara la meva proposta es baixar fins el coll de Riufret i en poc més de 30 minuts pujarem el Montcalm (3.077 m.), cim francés amb la decoració al cim de un ós. Haurem fet tres cims de més de 3000 metres, juntets i gens dificils tret de la durada de la caminada.

Desde el cim, els estanys d'Estats i Sotllo
Al Pic Verdaguer. (1984)
Per fi, la Pica., amb el Joan!!. (1.984)
Hi vaig tornar amb el Jordi. (1.985)
Amb l'Enric i el Miquel, el 11 de setembre de 1.987, la DIADA !!
Al cim del Montcalm. (1.987)
La tornada la farem per la banda francesa, seguint la base de la Pica per la seva cara Nord,  en direcció Oest, fins a sortir al coll de Sotllo, d'aqui seguirem el camí que hem fet de pujada i en 8:00 - 10:00 hores haurem completat la magnífica sortida.
Tingueu en compte que es una sortida per gent amb bones cames, si no esteu molt forts camineu amb calma, mengeu i bebeu sovint i aprofiteu per fer parades per tirar fotos, va molt bé per reposar !!

Baixant per la banda francesa, amb força neu. (1.984)
1.984, prop del refugi, el temporal quasi ens atrapa !!


divendres, 17 d’agost del 2012

LA MUNIA (3.133 m.)

16 de Juliol de 2012

Avui pujarem un altre 3000 maravellós del nostre Pirineu, es el cim culminant del petit, però molt ben situat sector 4 que us vaig explicar a l'article ELS 3000 DEL PIRINEU , per anar-hi agafarem la carretera A-138 que ens porta cap al tunel de Bielsa i al poblet de PARZÁN agafarem un trencant a ma esquerra que ens portarà cap a CHISAGÜES, d'aqui una pista forestal en un estat bastant dolent que ens pujarà fins a FUENTE DE PETRAMULA, a 1.920 m., val a dir que l'últim tram de pista es una mica difícil i en mal estat, si no ho veieu clar, val més que us quedeu una mica abans, més o menys a 1.800 m. d'alçada hi ha una gran explanada amb una caseta on es pot deixar el cotxe i fer-hi nit. Nosaltres vàrem pujar amb la Marco Polo del Ramon fins a Petramula, després de sopar a Bielsa. A Petramula el camí fa una curva en paella a dretes, també hi ha un indicador explicatiu i hi ve a parar el GR-11 desde la bonica vall de Pineta. Aparquem a Petramula i dormim amb la comoditat de la Marco Polo, avui som el Ramon, el Nil, el Rafel i jo. El Rafel farà el seu primer 3000 aqui, a la Munia !!.
Ens aixequem ben d'hora, doncs ens esperen 1.213 m. de desnivell, en un sector que serà molt bonic, ja que la tenim situat entre el sector 3, MONT PERDUT, i el sector 5, PIC LONG.

La Munia vista desde el Campbeil.
Ben d'hora comançem a caminar
No teniu de seguir el GR, teniu d'anar uns 10 minutets en direcció Oest i després ja en clara direcció Nord, pujant pel "Barranco del clot dels Gabachos", en direcció al "collado de las Puertas" i els estanys de la Munia, el coll esta a 2.535 m., en 1:20 h. ens plantem al coll, la pujada suau, per un sender ben fresat, gust de caminar mentre es va fent de dia.

Es fa de dia ....
... el Rafel gaudeix de les vistes i l'entorn ....
... i ja som al Collado de puertas, 1:20 h.
Just passar el coll i ens trobem amb el primer estany i unes vistes increibles, ens quedem bocabadats admirant tanta bellessa, aprofitem per menjar i beure, mentre disfrutem de la vista.


Els protagonistes
Estany de Munia
Ara el camí ens porta cap el coll de la Munia, a 2.853 m., passem pel costat est dels dos llacs, i anem pujant pels lloms verds cap el coll, l'ultim tram més pedregós, deixem sempre a la nostra esquerra els llacs i a la nostra dreta el Robiñera. Poc abans del coll trobem uns Isards molt descarats, els podem mirar de ben a prop i en 2:30 h. ens plantem al coll.

La Munia desde el coll, es veu la ruta a seguir ben clara, cap el pas del gat !!
Desde el coll es veu el camí que hem fet, a l'esquerra el Robiñera, 3.005 m.

Desde el coll veiem clarament la ruta a seguir fins el famós pas del gat i cap el cim, es una grimpadeta fàcil, amb un pas una mica més complicat al pas del gat, un IIºque es supera per una fisura ben marcada.En 10 minuts desde el coll ja estem pujant el pas del gat.

Inici de la grimpada
El famós pas del gat
La resta de la grimpada es facileta ....
... sense problemes.
A plena cresta veiem el coll de la Munia, i al fons la Peña Blanca, 2.906 m.
Anem crestejant sense més dificultat, el Ramon s'avança i ens va fent fotos, jo hem quedo amb el Rafel i el Nil ja que tenen poca experiència en les grimpades i els vaig guiant, ho fan molt bé i en 3:44 h. ens plantem al cim. Ens fa un dia molt bo i les vistes son magnífiques, anem comptant cims pujats amb el Ramon i en son una pila, val a dir que fa 30 anys que caminem junts !!.


El Nil a la cresta i al fons a l'esquerra el Montperdut i molt a la dreta el Vignemale.
Quin privilegi !!
Al cim.
Estem una bona estona al cim, fa bo i a més cal menjar i gaudir de les vistes, però ara cal baixar i veig cares de preocupació pensant com baixaran el pas del gat, però els hi espera una sorpresa !!


Vignemale, 3.298 m. 
Montperdut, 3.355 m.
Anem baixant i al pas del gat muntem una cordeta per fer més fàcil la baixada. Ara ja posen millor cara, baixa primer el Ramon i els altres a darrera i una colla que s'ho miraven amb cara de preocupació també aprofiten la nostra corda per baixar.




Seguim cap el coll, cap els estanys i cap el cotxe, total que hem fet una caminada preciosa de unes 7 hores per unes contrades esplèndides com sempre. Estimo el Pirineu, no ho puc evitar.


Caminem envoltats de flors ....
.... en Rafel s'ha estrenat i ho ha fet molt bé ......
.... en Nil ja comença a ser un veterà ....
... i de la Marco Polo sort n'hi ha. Cap a casa !!