dilluns, 26 de març del 2012

GARMO NEGRO (3.051 m.)

26 de Març de 2012

Avui us explicaré un 3000 fàcil, encara que una mica llarg de fer, en una zona molt especial, molt torturada per la climatología i de una bellessa adusta. Pujarem un cim del sector del Balaitus, el primer sector de tres mils venint de l'Atlàntic, el GARMO NEGRO, de 3.051 m., no gaire concorregut i poc famós, injustament.
Anirem a Baños de Panticosa, per arrivar-hi anem fins a Sabiñanigo i d'alla direcció a Biescas per la N-250 que va cap el Puerto del Portalet, passareu el pantà de Búbal i al final del panta agafeu un trencant a la dreta, per la A-2606, cap a Panticosa i d'allà cap al Balneari. Nosaltres vàrem dormir en un aparcament que hi ha a l'entrada del recinte, anàvem amb la Marco Polo del Ramon, però prop de l'hotel hi ha un refugi guardat (Tel. 974 48 75 71), on podeu fer nit.
Desde el llac es veu el Garmo Negro i la ruta a seguir, evidentment estem a 1.630 m. i el desnivell de 1.421 m. fins el cim es veu molt clar, ens enfilarem fins a 3.051 m. de dret i sense anestèsia, ja cal que dormiu bé, tot i que no hi ha cap dificultat tècnica. Nosaltres hi vàrem anar el 6 i 7 d'Agost de 2004 i el temps no era gaire bo, però que hi farem, no sempre s'encerta.
El Balneari estava reixent estrenat, l'havíen reconstruit amb tot luxe desde el 2000, però ara m'he enterat que l'han tornat a tancar per falta de clientela i és una bona pena, perquè esta en un lloc magnífic.

El garmo Negro

La ruta vista desde el llac del Balneari
Tal com us deia, dormim a la Marco Polo amb tota comoditat i a les 6 del matí amb un dia força tapa anem amunt, el cami comença a l'altre banda del llac i puja de dret pel bonic bosc d'abets per un sender ben indicat i ben fressat, per tan de sortida no hi ha perdua, guanyem alçada rapidament i veiem el llac i el Balneari als nostres peus.

Aviat sortim del bosc
Aproximanament en 1:30 h passem una zona més rocosa i el mal temps ens atrapa, tirem dret cap el coll al mig de la boira, orientant-nos de tan en tan amb el mapa i el GPS, no sortiu mai sense aquests instruments maravellosos i en 2:45 h ens plantem al coll d'Argualas (2.850 m.).

Zona rocosa, 1:30 h
La boira ens ha atrapat ...
Orientar-nos es vital !!
Ja ho tenim clar, cap el coll, 2:45 h.
Desde el coll cal anar cap a la dreta seguint la carena, de tan en tan cal posar les mans a terra, però ni hi ha dificultats remarcables i així en tres horetes som al cim. Teniem l'intenció de fer altres cims propers, però el mal temps ens fa girar i tornar pel mateix cami, tot i que ens estem una bona estona al cim, esperant que escampi.

A la cresta i a plena boira !!
El Ramon no es para mai, es una màquina de caminar !!
Prop del cim
Al cim
Es l'unic que veurem ......, els llacs de Pondiellos.
Total, vist que no escampa fem un volt per l'aresta i retornem pel mateix camí de baixada, ja que no veiem vista, ens fixem an detalls propers i bonics, inclosa una Marmota que es deixa fotografiar. En fi a les 12 som altre cop al cotxe i tornem cap a casa, un bonic pic, que per la seva situació ha de tenir una vista molt espectacular, encara que el Ramon i jo no en vàrem veure gens.

Passeig per la cresta abans de baixar.
Però la boira no ens deixa estar.
Tot baixant, Marmotes .....
..... insectes de colors .....
.... i flors ens acompanyen !!!