diumenge, 30 de desembre del 2012

LES ESQUERDES DE LA FREIXENEDA

30 de Desembre de 2012

Jo diría que haurà estat l'última caminada de l'any, una caminada en familia, guiats pel Ramon per la bonica zona de Collfred, a la serra de la Freixaneda. Hem fet una expedició amb la familia Serra i la familia Ordeig, quasi al complert a les fantàstiques esquerdes de la Freixeneda.

Caminada preciosa per fer amb familia !!. Gran Faig.
Per anar-hi s'ha d'anar fins a Collfred, un remotísim coll entre Osona i la Garrotxa que podeu pujar desde Vidrà, venint per Osona, o desde Sant Privat d'en Bas, venint de la Garrotxa. L'any passat vaig pujar aquest port amb bicicleta i vaig patir de valent (Port de Collfred), son 14 km de pujada per una pista estreta però apte per tota clase de vehicles, poc abans del coll trobareu a ma esquerra el trencant que porta a la casa de Collfred, l'agafeu i deixeu el cotxe prop de la casa, aqui comença la caminada.
Seguiu el camí que porta a la font de Collfred, al Sud de la casa, a encara no cinc minuts de la casa i només teniu de seguir la pista que va marxant, força planera en direcció Est.

Font de Collfred
La pista que anirem seguint
No hi ha perdua, però més o menys a 30 - 35 minuts del cotxe hi ha un punt on podeu dubtar, us poso una foto per tal que quedi clar cap a on seguir, a l'esquerra no, de dret per la pista de desenboscar tampoc, a l'esquerra hi ha la pista bona, en menys de 10 minuts més teniu de trobar el gran faig que he posat més amunt, això vol dir que aneu bé.

Cap a l'esquerra, no badeu !!
Continuarem per la pista fins que trobem una cabana, en poc menys de una hora desde el cotxe, aqui cal canviar de sentit i començar a pujar a la nostre dreta seguint unes marques grogues.

En Claudio no crec pas que m'ho perdoni
Canvi de sentit, cap a la dreta i amunt ....

... seguint les marques grogues !!
En 10 minuts més comença l'espectacle, ara nomès tenim de passejar pel mig de les esquerdes, pujant i baixant per les roques i els pasadissos naturals i espectaculars que hi ha. Gaudireu com criatures !!

Comença l'espectacle ...
... i aquesta es la cara que s'hi posa al veure-ho ....
... amunt i avall ...
Pasadissos estrets ...

Just a la dreta dels vailets comença una esquerda ben especial ...
... vist desde dalt ...
... vist desde baix ....
.... vist desde dins, ben estret, ben estret ...
Foto de familia.
Al final sortim per l'altre punta de l'esquerda, reculem pel mateix camí o per sobre l'esquerda i cap a Collfred per la mateixa pista, total tres horetes de matinal preciosa amb reconades de somni !!


dimecres, 19 de desembre del 2012

MAURICE HERZOG

19 de Desembre de 2012

Ha mort Maurice Herzog, tenia 93 anys i va ser el primer home en pujar un 8000,  l'Annapurna de 8091 m , junt amb Louis Lachenal, ho van fer a l'any 1950, en una expedició on també hi havíen Jean Couzy, Marcel Schatz, Gaston Rébuffat i Lionel Terray, el fotògraf Marcel Ichac, el metge Jacques Oudot i Francis de Noyelle com "oficial d'enllaç".

L'Annapurna
Campament a l'expedició de 1950
Les anteriors expedicions, sobretot angleses, al Everest, havíen acabat amb grans tragèdies, recordem la desaparició de l'Irving i el Mallory l'any 1924, per això l'expedició del 1950 va anara a la zona de l'Annapurna, un cop allá van quedar impresionats de l'inmensitat de la muntanya que pretenien escalar a l'estil alpí, però es van decantar per fer diferents camps a diferents alçades fins a poder fer l'atac final al cim. Tot això ho explica Herzog en el llibre que va escriure l'any 1953 titulat, Annapurna, el primer 8000. Jo tinc la sort que el meu tiet Jordi em va regalar aquest llibre que ell s'havía comprat just quan va sortir, per tan tinc una primera edició.
El cas es que el 3 de juny de 1950, Herzog i Lachenal van sortir de l'ultim camp per atacar el cim, ho van aconseguir, però la baixada va ser terrible, poc després de deixar el cim Herzog va perdre els guants, a més a més havíen decidit utilitzar botes lleugeres per l'atac final i els peus van patir molt de fred. Al camp 5 els esperaven el Gastón Rébuffat i el Lionel Terray que els van ajudar, però van passar una nit tremenda, el dia següent en molt mal temps es van perdre els quatre, dos amb greus congelacions i el Rebuffat amb ceguera de la neu i van haver de fer un vivac dins una mena d'esquerda a la neu amb un sol sac de dormir per tots quatre, total que miraculosament van poder arrivar al camp base, però en molt males condicions.

Portada al Paris Match
Estat llastimós a l'arrivada al camp base.
Un cop al camp base el metge de l'expedició va començar a tractar les congelacions dels dos alpinistes que havíen fet el cim, però va haver d'anar tallant dits dels peus als dos i al Maurice Herzog també els de les mans.
Amb l'imposibilitat de caminar van fer com una mena de cadiretes que duien els portejadors a l'esquena i l'Herzog i el Lachenal ja els teniu a l'esquena dels portejadors durant les dues setmanes de tornada a la civilització, barrancs amunt, barrancs avall, cada nit quan muntaven el campament el metge repasava les congelacions i quan va ser necessari, sense anestèsia amputava un altre dit, i així van poder tornar a casa.

A casa, per fi !!
L'Herzog va ser tractat com un heroi i va fer carrera política a França, va ser també alcalde de Chamonix, va estar sempre vinculat a la muntanya i va tenir una llarga vida. El seu company Lachenal no va tenir una vida tan llarga, va morir l'any 1955 esquiant, va caure a una rimaia al Valleé Blanche, prop de Chamonix.

Així tenia les mans l'Herzog
Que descansi en pau !!

  

divendres, 14 de desembre del 2012

TOSSAL GROS DE VALLBONA (804 m.)

14 de Desembre de 2012

Com us he anat explicant en l'article cims comarcals de Catalunya i concretament en el Tossal de la Baltasana, el dia 11 de Setembre de 2009 duia al cap el plà de fer el Tossal i així deixar dues comarques liquidades, Baix camp i conca de Barberà, després si tot anava bé aniria a pujar el Tossal gros de Vallbona, cim culminant de l'Urgell, a més anava amb la meva moto i un cop pujat el primer vaig agafar la moto desde Prades i vaig dirigir-me cap a Blancafort i després per la carretera que porta a Montblanquet s'ha d'anar fins el cap del coll, a la carretera TV-2338, just al coll la carretera passa a ser una pista de terra en bones condicions, però s'ha de deixar el vehicle al mateix coll. Hi ha uns indicadors a ma esquerra i unes instal·lacions elèctriques.
Anem en direcció Oest, seguim el GR-171, en més o menys 20-25 minuts trobem un corriol a ma dreta amb una inscripció en una roca que diu "TOSSAL", seguim el corriol i en 5 minutets ja som al cim del Tossal.

Cim del Tossal Gros de Vallbona
Desde el cim hi ha molt bona vista cap a la Conca de Barberà, l'Urgell ens queda tapat per la serra del Tallat i el seu parc eòlic. Gaudeixo del cim i torno pel mateix cami, 30 minuts de pujada, 15 de baixada, 45 minuts en total.
En definitiva, tres comarques en un sol matí i una bona passejada en moto, que més es pot demanar ??

Parc eòlic de la Serra del Tallat
Vistes cap a la Conca de Barberà





 

dijous, 13 de desembre del 2012

PIC DE SALÒRIA (2.789 m.)

13 de Desembre de 2012

El primer cap de setmana d'Agost de 2009 vaig conquistar a la Quima per anar a passar-lo als Banys de Sant Vicenç, un preciós i familiar balneari que hi ha entre Pont de Bar i la Seu d'Urgell, aprofitant per anar a pujar el preciós i magnífic Pic de Salòria, cim culminant de l'Alt Urgell. (Cims comarcals de Catalunya).
Per mi es un gran plaer quan la Quima camina amb mi, i avui serà una passada, el cim que anem a fer és molt i molt bonic i la vista que hi ha és un privilegi, per tan el dissabte el matí anem cap Andorra i desde Aixovall, poc després de Sant Julià de Lòria i abans de Santa Coloma, just a la rotonda d'Aixovall tranqueu a l'esquerra en direcció a Òs de Civis, desde aqui agafeu una pista que tot passant per l'Hotel de Òs de Civis i en 7,7 km. puja fins el coll de Conflent a 2.180 m., una pista apte per vehicles 4 x 4, però també per turismes normals, poc a poquet es puja prou bé. Aqui deixem el cotxe, tenim el Pic just a sobre nostre, practicament dret al Nord, nomès cal pujar per una ampla cresta que ens portarà de dret al cim.

El Pic de Salòria i un dia esplèndit ....
Òs de Civis, desde la cresta.
Fent ruta cap el cim.
En poc més o meny una horeta ens plantem al cim, les vistes son tan boniques que no vull marxar, li vaig explicant a la Quima tot el que es veu, el Sotllo, el Verdaguer, La Pica, el Montcalm, el Comapedrosa, i ella m'escolta amb tota la paciència del mon, però també en gaudeix, potser més de la meva passió explicant-li, que no pas de les muntanyes en si.

Quina vista .....
.... el Comapedrosa ....

............
Al cim
 

La Quima amb la Pica al fons.
Al final anem baixant cap el coll altre cop, fem un volt per Andorra i tornem a fer nit als Banys de Sant Vicenç, jo tinc la mala intenció d'aixecar-me ben d'hora el diumenge i mentre la Quima fa tractament termal, jo aniré a fer el Costa Cabirolera, al Cadí, cim culminant del Berguedà.
El Salòria es mereix una visita, no us el perdeu !!

Titol: "Flor entre les flors"






Ja tenia totes les comarques en blanc fetes, bon ritme.




dimarts, 11 de desembre del 2012

TOSSAL DE LA BALTASANA (1.203 m.)

11 de Desembre de 2012

Per la diada de 2009 vaig aprofitar per anar fent cims comarcals, vaig aprofitar per anar-hi amb la meva moto, ja us he explicat que també es una passió per mi (LA MOTO), a més vaig planejar de fer tres comarques de una sola tacada, Baix Camp i Conca de Barberà, pujant el Tossal de la Baltasana i després, si tot anava bé aniría a pujar el Turó gros de Vallbona, de l'Urgell, que el tenia relativament a prop. Per tan vaig marxar ben d'hora cap al bonic poble de Prades, desde on comença la pujada al Tossal de la Baltasana.

Avui doble plaer, moto i muntanya !!
Torno a ser a les muntanyes de Prades i no me'n canso, ja us ho deia a l'article de la Punta Barrina, cim culminant de l'Alt Camp, deixo la moto a un aparcament que hi ha a l'entrada del poble venint per la T-700, desde l'Espluga de Francolí tot passant per Poblet i fent un pilot de revolts, que amb la moto son un plaer.
Avui torna a ser una caminada curteta, per fer amb canalleta, ja veureu a les fotos que al cim m'hi vaig trobar una colla de canalleta amb els seus pares, ben trempats !!.
Passem la carretera i pel carrer que passa prop del camp de futbol anem pujant en direcció Nord-Est, seguim sempre el GR 171 que ens portarà de dret al cim del Tossal en uns 40 - 50 minuts, un cop sortim del poble caminarem pel mig de boscos de pins, ombrívols i bonics, l'ultim troç fa una bona pujada i al cim hi ha un bon monolit amb un pilot de canalla que porten una senyera per celebrar l'onze de Setembre.
 
Boscos de pins
Un cim concorregut, forma part dels 100 cims
Bones vistes ......
.........
.... capa atotes direccions !!
Les vistes desde el cim son boniques en totes direccions, després de xerrar una estoneta amb la canalleta i els seus pares, baixo pel mateix camí, mig caminant, mig corrent, encara vull fer el Tossal Gros de Vallbona, en 25 minuts sóc a la moto. M'ho he passat bé i les Muntanyes de Prades son una passada !! Dues comarques de una tacada.   




 

divendres, 7 de desembre del 2012

EL MOIXER (1.443 m.)

7 de Desembre de 2012

Us continuo explicant cims comarcals de Catalunya , l'any 2009 els vaig fer tots exceptuant els 9 que ja tenia fets i el Comoloformo que em va quedar pendent per l'any següent, ja que se'm va tirar el fred i la neu al damunt.
El Moixer (1.443 m.), cim més alt de l?alt Empordà el vaig pujar el 5 d'Abril de 2009 i vaig disfrutar-hi com un nen petit, estem al Massis de les Salines, molt a prop del Parc Nacional de les Alberes, unes contrades de grans contrastos paisatgístics, per mi de gran interés i de una bellesa sorprenent.
Marxo tot sol de Cantoni, tothom dorm quan marxo de puntetes per no despertar a ningú, hi tinc un bon troç fins al Santuari de la Mare de Déu de les Salines. Per arrivar-hi cal agafar la N-II cap a la Jonquera , agafant el trencant que ens portarà a Darnius per la GI-502, després la GI-503 fins a Massanet de Cabrenys, d'aqui agafem una pista indicada clarament com a Salines i després de 12 km ens plantem al Santuari on podem deixar el cotxe tranquil·lament. Abans de construir-hi el Santuari aquesta zona servia per donar sal als animals, d'aqui agafa el nom el Santuari, tal i com explica el Pere Roura i Sabà en un article ben complert del que us hi poso l'enllaç (Santuari de la Mare de Déu de les Salines ).
Per pujar al cim tenim de recular per la pista per on hem pujat, trobarem la cova, on diuen que van trobar la Verge, despres trobarem la riera de Salines, a la dreta seguim les marques del GR en direcció al coll de Pous, el cami puja fort fins al coll, on veiem el Roc del Pou (1.289 m.), seguim pel GR en direcció Oest cap el Moixer, passem per una fageda encantadora, on a més jo hi he trobat neu, encara ho ha fet més bonic, quan trobem a ma esquerra unes marques grogues, poc evidents, les tenim de seguir, el camí es una mica perdedor, però veiem el Moixer amb les seves horribles antenes que fan evident la direcció a seguir, poc abans del cim trobem la pista que mena a les antenes, ja només ens cal seguir fins el cim, poc més o menys haureu trigat una horeta desde el Santuari.

Pujant cap al Moixer amb neu
Les antenes del cim
Les vistes desde el cim son esplèndides i m'hi estic una bona estona gaudint-ne, aquesta zona no la coneixia gens i m'adono que hi haig de tornar, perquè s'ho mareix, desde el cim surt una llarga cresta que ens portaria cap el Roc del Comptador (1.450 m.) i més enllà encara cap el Roc de Frausa (1.421 m.), a baix lluny veig el Pantà de Boadella, llàstima la calitxa que hi ha.

Al cim, al darrera la cresta que us deia
Aqui es veu el Roc del Comptador i el Roc de Frausà
Al final vaig tornant pel mateix camí i en 40 minutets soc al Santuari, menys de dues hores de marxa en total, però una bona estona al cim, he sigut feliç, que hi farem n'hi ha que no necesitem gaire res per ser-ho. Hi tornaré a aquesta zona, segur !!.

El pantà de Boadella, però hi havia molta calitxa.

dijous, 6 de desembre del 2012

PUNTA DE BARRINA (1.010 m)

6 de Desembre de 2012

Les Muntanyes de Prades, quina maravella, no em canso de caminar-hi, en aquest periple per fer els 41 cims comarcals de Catalunya hi hauré d'anar-hi més de una vegada, ara per fer el punt més alt de l'Alt Camp, la preciosa Punta de Barrina, però també hi tornaré per fer el Tossal de la Baltasana (Conca de Barberà i Baix Camp).
Aquesta vegada m'acompanya la Quima, pujarem desde el veïnat del Bosquet, que pertany a Mont-Ral. Anirem fins a Mont-Ral desde Alcover, per la TV-7041, agafarem la TV-7045 i poc després del Bosquet hi ha un revolt a esquerres on deixarem el cotxe.

La Quima a plena pujada
 Seguim el GR-7 en direcció Sud Oest, deixant el Bosquet a la nostra esquena, passem una riereta caminant pel mig de plantacions d'avellaners, quan arrivem a una casa de pagès, anomenada Mas del Cisterer, aqui deixem el GR i seguim un camí ample en clara direcció Oest, de dret als penyasegats.
A uns 30 minutets de la casa anem a parar a un coll on el cami comença a baixar, cal agafar un corriol a ma dreta marcat amb pintura vermella i blava, altre cop en clara direcció Oest, de dret al penyasegat.

Els penyasegats desde el cim
 El camí es va fent més costerut, però la vista es cada vegada més bonica, passem prop de la foradada, deixem el cami marcat en vermell i blau i per un sender poc marcat ens dirigim de dret al collet del Jaume, molt evident, desde el coll hi ha un corriol que en poc més de 5 minuts ens porta al cim. Es una caminada que no arriva a una horeta, però realment s'ho mareix.
Podeu anar-hi tot l'any, però a l'estiu, per aquestes contrades hi cau una soleia de por, en tot cas si hi aneu a l'estiu porteu aigua i uns bons capells, les muntanyes de Prades son excepcionals, ja ho veureu !!

El cim és poc definit, però ja hi som !!
La Foradada