diumenge, 29 de juliol del 2012

PEGUERA (2.983 m.)

28 de juliol de 2012

El Pic de Peguera de 2.983 m. es el cim més alt de la comarca del Pallars Jussà (CIMS COMARCALS DE CATALUNYA), en el meu camí cap a pujar-los tots tenia pendent aquest cim i aprofitant que erem a prop amb el Ramon, després de fer el Besiberri Sud, el dia abans, vàrem anar a dormir a l'Estany de Sallente per agafar el primer telefèric cap a l'estany Gento i d'alla cap al refugi Colomina, pas de l'Os i cap a Peguera s'ha dit, aquest es el pla. El telefèric va ser construit l'any 1981 per substituir els altres sistemes més vells que hi havía, aquest nou pot portar fins a 25.000 kg. i durant la construcció de la nova central reversible va pujar un camió formigonera amb tota la seva carrega. Guanya un desnivell de 384 m. L'horari oficial es un viatge de pujada a les 9:00 i un altre a les 15:00 h., els de baixada son a les 13:00 i a les 18:00 h. Si s'omple més del 50% de la capacitat de pasatgers hi ha la posibilitat de fer viatges extres. El viatge dura uns 12 minuts. S'agafa a la banda contrària de la presa de Sallente, de fet de la presa surt el camí per pujar-hi a peu, nosaltres baixarem per aquest camí.
Després de dormir amb tota comoditat als peus del telefèric, agafem el primer que surt a les 9:00 h., en poqueta estona ja sóm a l'estany Gento (2.143 m.) i agafem el GR 11-20 ben marcat en direcció a l'Estany de Colomina amb el seu refugi, s'agafa a l'esquerra de l'estació del telefèric, en clara direcció Nord.

Estany de Sallente
Pujant amb el telefèric
 Seguim el GR per unes antigues vies del carrilet que hi havía per fer feines de manteniment a les diferents preses que hi ha a tota la zona, en més o menys una hora ens plantem al refugi de Colomina (2.395 m.) ran mateix de l'estany de Colomina.

Carrilet
Refugi de Colomina
 Voltem l'Estany de la Colomina per la seva esquerra, vall amunt, passem l'estany de Mar, separat del de Colomina per una presa, també per la seva esquerra i ens dirigim de dret al pas de l'Os que veiem ben clar al fons. En menys de una hora desde el refugi ens plantem a dalt del pas, en total portem 2 hores de caminada fàcil i rodejats de llacs, a quin més bonic. Un cop a dalt el pas de l'Os el GR marxa a la dreta per la presa de k'Estany de Saburó i en clara direcció Est, nosaltres deixem el GR, seguint per l'esquerra del llac, en direcció Nord, el nostre destí és el coll de Peguera que ja veiem al fons, a l'esquerra del Peguera.

Aqui es veu la ruta fins el pas de l'ós.
Envoltats de llacs
A quin més bonic !!
I transparents !!
 Amb una altre horeta ens plantem al coll de Peguera a 2.718 m., si baixessim per l'altre banda del coll, dret al Nord aniríem a parar a l'estany de monastero i després a Sant Maurici, nosaltres tirem a la dreta, seguint la cresta per pujar a un coll mig definit que hi ha a la cresta cimera, d'allà per una fàcil cresta fins el cim en uns 45 minuts desde el coll, ha estat una caminada molt tranquila i bonica, sense dificultat i en un entorn espectacular.

Aqui veiem la ruta fins el cim, passant pel coll.
I desde el coll fins el cim.
Un mar de llacs !!
Foto del Ramon desde el cim !!
A plena cresta.
El cim és petit, petit !!
Una pujada de 3-4 hores depenent del ritme, ara tornem, fem una parada al refugi per menjar un entrepà ben bó i seguim avall, no agafem el telefèric i seguim passant la presa de l'estany Gento i seguint la via del carrilet, passant algun tunel i tot fins que trobem un indicador molt clar que ens porta cap a sallente, baixant per un cami que va fent esses dret a l'estany de Sallente, el camí va a parar a la presa de Sallente, tornem on tenim el cotxe i cap a casa, en total hem caminat 8:30 hores, amb un dia d'aquells tan blaus del Pirineu, un autèntic plaer !!. La Vall Fosca i els seus cims es mereixen una visita, ja en podeu estar ben segurs.