dilluns, 24 d’octubre del 2011

PICO DEL LOBO (2.272 m)


Octubre de 2011


Després de fer la bonica circular per Guadarrama i fet el cim autonòmic de Madrid, el Peñalara, aprofitem per anar fins a La Pinilla, encara a la província de Segovia per tal de pujar el cim més alt de Castilla la Mancha (CIMS AUTONÒMICS), el Pico del Lobo (2.272 m), pic situat a cavall de Segovia i Guadalajara, sobre mateix de les pistes d'esqui de la Pinilla, de fet n’era part, ja que al cim mateix hi ha unes horribles runes de unes instal·lacions de un telecadira. Es difícil d’entendre com no s’esborra aquesta cicatriu a la muntanya !!
En fi, nosaltres dormim a la mateixa estació d’esquí, prop del cami que agafarem de matinada, aquesta nit no és tan freda com la de Navacerrada, però dormim igual de bé a la Marco Polo, tot i que el Ramon ronca com mai !!
Matinem força per tal de fer cim tan haviat com poguem, ens queden molts quilòmetres fins a casa i l’endemà treballem tots tres.
Ens hem estudiat el recorregut i creiem que podriem tornar a fer una circular, pujant per les pistes d’esquí, fins a l’estació superior del Gran Plató i d’allà dirigirnos a una bretxa força evident que hi ha cap a la dreta de l’estació, crec que en diuen el Portillo del Lobo, però no ho sé segur. Primer pujem pel mig de un bosc de pins, seguint unes rutes que van fent esses pel mig del bosc i que son pistes de bicicletes de muntanya, travessem un parell de cops una pista d’esqui i finalment sortim a l’estació superior del Gran Plató, d’allà seguim altre cop una pista que ens acosta una mica a la bretxa que tenim entre cella i cella, quan deixem la pista fem un bon troç per terra verge, sense cap camí ni cap indicació, però el nostre nas ens indica que tenim de sortir a la bretxa, poc a poc ens hi apropem i efectivament, un cop a la bretxa hi ha un bon camí dret al cim que queda a la nostra esquerra.

Pujant cap a la bretxa, l'estació d'esqui a baix
Les vistes de la banda Sud són més boniques i a més els humans no hi hem fet tantes animalades, evidentment si no mirem el cim mateix, ja us he dit el que hi ha !! 
Fins la bretxa hem trigat una hora i mitja, a bon ritme, fins el cim hi ha 15 minutets més, alla hem fet parada i fonda, ens hem arrasserat a la banda sud, doncs feia molt vent, i mentre menjàvem hem pogut gaudir de bones vistes, fins hi tot es veu el Peñalara.
Després hem seguit el camí típic, que puja ben bé per l'altre costat del pic, en clara direcció Est, fins a un coll desde on es baixa cap a l'estació en direcció Nord, per un camí molt fressat i evident.
Total, tres hores i mitja, parades incloses, un pic en una zona molt bonica, però molt malmesa pels humans que no tenim remei, que hi farem !!
Amb aquest, 10 cims autonòmics.

Els germans Serra en plana acció !!
Vistes cap el Sud
El cim, amb les runes espantoses !!
Cim del Pico del Lobo (2.272 m.)
Això és el Peñalara desde el Lobos (amb un tele de 300)