 |
| Trevélez |
En el nostre projecta de pujar els 17 sostres Autonòmics d'Espanya hem anat a pujar el Mulhacén, el cim més alt d'Andalussia, amb aquest ja en tindré fets 5, Catalunya (Pica d'Estats), Aragó (Aneto), Murcia (Revolcadores), La Rioja (San Lorenzo) i el Mulhacén.
Per pujar-lo hi ha varies opcions, nosaltres hem triat una ascensió clàssica, a l'antiga, desde les Alpujarras, concretament desde el bonic i turístic poble de Trevélez (1.476 m.) pujarem fins el coll del Chorrillo (2.650 m.) i anirem a dormir al refugi de Poqueira (2.500 m.).
El matí aviat sortirem per fer el Mulhacén i si podem farem l'Alcazaba, si és possible crestejant, però ens fa por que no serà molt factible ja que no hem trobat gens d'informació de poder fer-ho per les crestes, sembla que tothom ho fa baixant a Siete Lagunas. Ja veurem com va.
Deixem la Marco Polo a un aparcament que hi ha al mig de Trevélez i ens dirigim cap al "barrio alto" de on surt un sender ben clar en direcció al coll del Chorrillo, val a dir que no gaire indicat, però molt evident.
 |
| Trevélez |
El camí cap el port no te cap pèrdua, és bonic i tot i que hi ha un desnivell molt gran, 1.174 m., trobem molt gust la caminada, no voldria pas fer-ho a plé estiu, ha de caure una solellada de pebrots.
En poc menys de 3 hores sóm al coll on hi ha un rètol amb el nom de Mirador de Trevélez, la vista és molt bonica i ens encantem a tirar fotos, veiem Trevélez a sota nostra i al darrera, direcció Nord veiem el Veleta, més a l'Est es veu el Llom del Mulhacén.
 |
| Coll del Chorrillo (2.650 m. |
Ara tindrem de perdre alçada fins el refugi de Poqueira que està a 2.500 m. Just al coll del Chorrillo trobem la pista que puja desde el poble de Capileira, desde on puja un autobus 4x4 que deixa i recull excursionistes que van a pujar el Mulhacén, aquesta es l'opció més còmoda per pujar el Mulhacén, desde aquest coll no hi ha pas més de 3 hores fins el cim, pujant pel llom del Mulhacén i passant pel Mulhacén II abans de fer el Mulhacén.
 |
| El Veleta |
 |
| Afegeix la llegenda |
Hi ha una altre opció que es anar fins les pistes d'esqui de Sierra Nevada, pujar fins "l'Albergue Universitario" i desde allà seguir la pista que puja al Veleta, desviant-nos abans de pujar el Veleta i passant-lo pel Sud seguir la pista que va al refugi lliure de la caldera i allà ja pujem directament cap el Mulhacén.
Aquesta potser és l'opció menys bonica, ja quasi bé tot el camí es fa per una mena de pista horrible, que fa una cicatriu espantosa a la muntanya.
També hi ha un altre opció, que també ha de ser bonica, pujar per la banda Nord, fins la Laguna de la Mosca i d'allà fins el coll del Ciervo o de la Mosca i apa cap el cim.
En fi, nosaltres a la nostra seguim cap el refugi amb bon pas i aproximadament en 4 hores ens plantem al preciós refugi de Poqueira.
Hi han uns guardes molt trempats i tenen d'ajudants a una parella molt guapa de Catalans, amb els que fen una bona xerrada, ens expliquen per on tenim de passar i ens confirmen que el millor camí per fer l'Alcazaba és baixar fins les "Siete Lagunas", passant per la més alta de totes i enfilar cap a l'Alcazaba.
 |
| L'acollidora cambra del refugi |
Al refugi hi ha poca gent, compartim taula amb una parella molt maca, ell de Zaragoza i ella de Lorca (Murcia), però que ja fa temps que viuen a Sevilla, els hi agrada molt la muntanya i cada any van a Pirineus. Aprofitem per comentar llocs on poden anar i tot xerrant ens adonem que quan en Ramon i jo vàrem començar a fer muntanya junts, fa més de 30 anys, cap dels dos havia nascut, cony que grans que sóm !!!
Un cop comprovat el camí de pujar al Mulhacén anem a dormir, cal sortir aviat.
 |
| Refugi de Poqueira |
Ens aixequem a les sis del matí, els guardes molt amables ens han deixat l'esmorzar preparat al menjador, ens alimentem i abans que es faci de dia ja estem caminant amb els nostres frontals, fa una bona matinada i fem via cap al cim passant pel Barranco del Mulhacén en direcció a la laguna de la Caldera, ens segueix el gat del refugi i sembla que ens vulgui indicar el camí, va fent marrameus i ens va acompanyant fins que es fa de dia, llavors sense saber com desapareix.
Prop de la Laguna i el refugi de la Caldera travessem la pista que ve del Veleta i girem cap el cim, fent un tram de semitartera molt dreta però de bon caminar, fem cim en poc menys de 3 hores, a dalt hi ha una vista espectacular i el dia es esplèndid, no es pot demanar més.
 |
| Desde el Mulhacén veiem l'Alcazaba al fons |
Un cop al cim ja ens hem adonat que les crestes estan en molt mal estat i que aventurar-nos per segons quins llocs no és massa adient, tot i que com sempre portem estris per assegurar-nos, corda, budriers, claus, etc.., però a mi personalment les crestes engrunades amb perill de tirar rocs avall no m'agraden gens, a mi m'agraden les crestes de granit, amb bones presses i franques.
De totes maneres ho provem, però aviat ens adonem que el camí correcta és baixar fins les siete lagunas per fer camí
 |
| Cim del Mulhacén (3.479 m.) |
 |
| Mulhacén |
Tot baixant cap a Siete Lagunas trobem unes cabres molt descarades que ens permeten fer fotos de molt a prop, tot i que hi ha algun boc que si s'emprenya ens farà córrer.
Total que passem per la llacuna més alta, anomenada Laguna Altera i ens dirigim cap el coll que hi ha just al fons de la vall, just sota el Puntal de la Cornisa, en poca estona som a l'Alcazaba. Del Mulhacén a l'Alcazaba no hi ha més de dues hores.
 |
| Les cabres descarades |
 |
| Desde Siete Lagunas cal pujar aquest coll per fer l'Alcazaba |
El cami de tornada el fem per la loma del culo del perro i cap a les Siete Laguna.
El camí de tornada és llarg i fatigós, ja que tenim prop de 2.000 m de desnivell de baixada, les cames grinyolen quan arribem a Trevélez, hem caminat prop de 12 hores, estem contents i cansats.
La muntanya de Sierra Nevada és molt gran, les distàncies s'han de calcular diferent que als Pirineus, per exemple 2000 de desnivell als Pirineus solen ser una baixada en vertical molt ràpida ja que les valls són més fondes, més dretes.
A Sierra Nevada et fas un tip de flanquejar per arribar a desfer aquest mateix desnivell, en definitiva fas més quilòmetres que no pas als Pirineus.
La muntanya de Sierra Nevada és molt gran, les distàncies s'han de calcular diferent que als Pirineus, per exemple 2000 de desnivell als Pirineus solen ser una baixada en vertical molt ràpida ja que les valls són més fondes, més dretes.
A Sierra Nevada et fas un tip de flanquejar per arribar a desfer aquest mateix desnivell, en definitiva fas més quilòmetres que no pas als Pirineus.
Dormirem al càmping de Trevélez per poder-nos dutxar, farem un bon sopar i si tot va bé, tornant cap a casa mirarem de pujar el Calderón, el cim més alt de la Comunitat Valenciana.
 |
| El Mulhacén vist desde l'Alcazaba |
 |
| Cim de l'Alcazaba (3.364 m.) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada